La meitat de la bellesa està en el paisatge , l'altre meitat en la persona que el mira



Vota'm a Rank.CAT! Creative Commons License
© FERRAN GARCIA ferran,garcia blog de fotografies © Totes les obres fotogràfiques d'aquest bloc web són propietat de Ferran Garcia, estant aquestes protegides per la Llei de Propietat Intel · lectual (text refós-RDLeg. 1 / 96). Queda expressament prohibida la reproducció, distribució i / o divulgació, emmagatzematge en un sistema de recuperació o transmissió de cap manera per mitjà de qualsevol procediment, sigui aquest mecànic, electrònic o qualsevol altre, sense prèvia autorització per escrit de l'autor. ferrangarciajulia@gmail.com

contador

seguidors

"Lagarto...Lagarto"




Es tracta d'una espècie pròpia del sud-est d'Europa, associada a ecosistemes mediterranis. La trobem distribuïda a la Península Ibèrica, sud de França, nord-oest d'Itàlia i el nord-oest d'Àfrica. A la Península Ibèrica només és absent al nord de Galícia, al vessant nord de la Cornisa Cantàbrica, al País Basc i al nord de Navarra. A Catalunya es distribueix per tot arreu excepte les zones de més altitud dels Pirineus, podent-la trobar des del nivell del mar fins als 2.200 m.

Dins de l'hàbitat mediterrani sembla no dependre gaire dels factors climàtics podent-se trobar sota condicions molt diferents, tot i que no ha estat trobada per sota dels 6ºC de temperatura mitjana anual.

És una espècie ubiqua, que ocupa tota mena de biòtops, exclosos aquells completament humanitzats i els de caire Eurosiberià. Així doncs, es troba a tota mena de conreus i boscos mediterranis i de muntanya com són els alzinars, pinedes, garrigues, brolles, vegetació de ribera, sorrals costaners, erms i prats de muntanya mitjana.

En general, aquest llangardaix és una espècie que prefereix àrees amb cobertura vegetal no gaire elevada, ja que així té espais oberts on poder prendre el Sol i refugis per poder-se amagar. L'abandonament progressiu de les zones de conreu ha fet que el llangardaix ocel·lat s'hagi vist desplaçat pel lluert (Lacerta bilineata), un altre llangardaix de mida mitjana més acostumat a la vegetació espessa i que viu a la Catalunya humida

15 comentaris:

seva ha dit...

Bonitas tomas Ferran sobre todo la segunda tiene gran detalle la cabeza del lagarto, un afectuoso abrazo desde Reinosa.

sargantana ha dit...

papaaaaa!!!!!
maques..molt maques

Vittese ha dit...

Qué nitidez! La segunda tiene un detalle espectacular!
Saludos.

Sill Scaroni Photography ha dit...

Un lagarto con mucho estilo, excelentes las fotos.
Sill

Mª Angeles B. ha dit...

Que bonito y que color mas llamativo!

Menuda paciencia y cuidado hay que tener para cazr esta imagen...

Besos

Anònim ha dit...

Hola ferran...gracias por agregarme y por tu comentario...estoy mirando tu blog y no veas que nivelazo que tienes...me parece fantastico y he decidido seguirte puesto que puedo aprender mucho de el......es un placer y estamos en contacto..saludos y hasta ahora.

BIRD

Berto Garcia ha dit...

Muy buenas fotos ..me gusta mucho el blog ..
aludos desde Canarias

Elena ha dit...

Siempre me han parecido muy elegantes estos reptiles. Nuncan me causaron adversión, este puede presumir de una piel bien vistosa y esos ojillos con un amirada inteligente!
Perfectas tomas, con la dificultad que todos sabemos que entraña cazar a estos rapidos animalitos!
Gracias por tus comentarios reencontrarse con amigos siempre es una alegria! Un abrazo.

Ignacio Santana ha dit...

Estupenda serie, como la anterior...llena de magia del bosque ;)...las tomas son muy buenas y con mucha nitidez...el fondo hace que destaque el animalito...buen trabajo!!!

Un abrazo, Ferran!!! ;)

alfonso ha dit...


· Tuve una vez un gran lagarto ocelado, como ese. Me lo dejaron a mi cuidado pero... no aceptó alimentación. Estaba acostumbrado a su dueño. No sé que habrá sido de él.
Le llamaban Bodulio. Le hubieran gustado tus fotos.

· Saludos

CR & LMA
________________________________
·

ROSA DE CYAN ha dit...

Dedebò que és molt bonica, la bèstia, amb aquest color verd tan brillant. Pots dir-me quina mida fa?
Salut.

Anònim ha dit...

Siempre oías historias a los mayores, sobre su sabor.
Buena explicación Ferrán

Anònim ha dit...

Gràcies per quedar-te al meu blog, veig molts amic per ací...
Ves amb compte amb el ROIGBALTERRA que se te'l menja!
Una passada de de fotos, l'explicació em farà aprendre més...
Una abraçada.

Miguel Angel López ha dit...

Ferrán, gracias por tu visita y comentarios en mi blog, al que te he he agregado.

Es una gozada poder disfrutar con tus fotografías de unos paisajes y rincones tan espectaculares.

Felcicidades.

Japy ha dit...

Muy buenas fotos. Saludos.